Publicat a La Vanguardia Edició del dilluns, 19 de juliol del 2010, pàgina 33

Jorge de Persia

 

Músics en Residència acaba de poner una perla. Intérpretes jóvenes y ya importantes se reunieron para protagonizar desde ensayos abiertos al público hasta conciertos de calidad en las Quatre Torres, estupendo jardín romántico de Fontserè, que sus propietarios abren cada año.

 

Un público atento acompañó el concierto de cierre con el Cuarteto de flauta y cuerdas K298 de Mozart y la musicalidad de M.ªJ. Ortuño, y el Cuarteto Vistes al mar de Toldrà, con los versos de Joan Maragall, en buena versión de Anna Maluquer, y el bello sonido en el violín principal de Helena Satué, que protagonizó una agradable versión del Quinteto (americano) de Dvorák, de potencial melódico, junto a Virginia González en violín, y con Alicia González y Joaquín Riquelme (viola de la Filarmónica de Berlín), y deDavid Ethève, estupendo chelo solista de la Orquesta de Galicia. Y con deleite escuchamos el breve Appel interestallaire para trompa, de Messiaen, a cargo de José Vicente Castelló, uno de los muy buenos trompistas actuales. En este nivel de músicos –casi todos comparten experiencias en orquestas del nivel de la Mahler, con Abbado– se desarrolló el encuentro, cuyo formato ofrece atractivas posibilidades y se aleja del consabido contratar y consumir.

 

Aquí hacían música.

 

 

Carta Oberta a Músics en Residència, juliol 2011

 

Josep Borràs, és director de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC)

 

Tot i la seva recent creació,  Músics en Residència ja és un element de referència consolidada dins del panorama de concerts i activitats musicals del nostre país.

 

Aquest fet es deu a l’equip artístic que el guia, que ha estat capaç de crear una proposta creativa excel·lent i, per sobre de tot, associada a l’entorn i al patrimoni específic d’Alella.

 

El format esdevé un factor proper i participatiu, i dins d’aquesta proximitat es combina la reafirmació del públic cap als intèrprets internacionals amb l’expectació de conèixer els joves músics emergents i el treball conjunt  que es generarà durant el període del festival. Tot el que hi succeeixi revertirà a Alella i als propis intèrprets, i en aquest procés s’hi ha incorporat un valor estructural imprescindible: la residència dels músics i l’Associació d’Amics que els donen suport.

 

És una iniciativa que es proposa al públic i als intèrprets a partir dels actius d’Alella i del Maresme. Una fórmula viva —amb marca pròpia— i d’enriquiment que s’anirà desenvolupant i que repercutirà en la qualitat i la implicació indispensable que sempre ha demanat el fet musical.

 

"Músics en Residència: Juliol Musical a Alella"

Publicat a la Revista Musical Catalana, el 27 de juny de 2012

Josep Barcons Palau

 

És simptomàtic que cada cop hi hagi més iniciatives que s’allunyin del model estàndard de festival d’estiu: aquell que –grosso modo i per entendre’ns– s’articula a partir de les aparicions de grans figures que vénen a fer l’actuació, marxen i “adéu-siau fins a l’any que ve”. Ja fa temps que festivals petits i no tan petits aposten per fórmules que busquen un vincle més gran entre artistes i públic. I, fins i tot, entre artistes, públic, vida local i dimensió pedagògica.

 

En diversos casos, aquestes iniciatives acostumen a ser endegades, a més, pels mateixos músics, com el cas de la que va posar en marxa Joan Enric Lluna al seu Godella natal ara fa cinc anys, i de la qual l’RMC ja es va fer ressò en una notícia recent. La iniciativa que ara ens ocupa té algunes similituds amb el festival dirigit pel músic valencià, si bé la font d’inspiració són els inicis del reconegut certamen de Marlboro, que l’eminent pianista Rudolf Serkin va iniciar en aquest petit poble de Vermont, d’una manera gairebé casual, el 1951. A partir d’aquest referent, i salvant totes les distàncies, la proposta Músics en Residència pretén afermar-se amb segell propi gràcies a una sèrie de peculiaritats que la fan digna d’esment.

 

La primera i més important és la qualitat dels intèrprets, prou talentosos com per ser reconeguts en el seu àmbit d’actuació, però alguns d’ells prou joves com perquè els seus noms no estiguin encara en boca de tothom. Una altra peculiaritat no menys significativa és l’esperit franc, entusiasta i innovador que hi ha darrere del projecte. I una tercera (més circumstancial, però també prou rellevant) és el fet que, a escassos 20 minuts de Barcelona, el festival permet no sols escoltar música ben interpretada, sinó descobrir alguns jardins d’Alella que s’obren al públic especialment per a l’ocasió (com els jardins vuitcentistes de Les Quatre Torres), que es converteixen en l’escenari privilegiat d’un concert a l’aire lliure.

 

L’esperit del festival neix del desig de dos joves intèrprets que volien fer música de cambra amb companys i amics amb qui coincidien en cicles de concerts i orquestres d’arreu, però amb els quals –entre classes, recitals i compromisos de calendari– era difícil trobar un espai per fer la música que els venia de gust interpretar. Entre viatge i viatge, i després de ser a Marlboro, José Vicente Castelló i Helena Satué van anar teixint el projecte, que rep el suport tant de diversos socis com del Consistori municipal.

 

Fincats a Alella, trompista ell i violinista ella (l’RMC en va parlar al “Joves talents” de març-abril), van decidir crear aquest espai de trobada de músics ara fa tres anys, i van posar-hi el nom de Músics en Residència. Potser perquè la quinzena de músics que participen al festival, en comptes d’allotjar-se en hotels, resideixen plegats en cases particulars. Aquesta peculiaritat, però, lluny de ser res rudimentari, acaba acomplint un triple objectiu. D’una banda, optimitza els costos (un aspecte pel qual Judit Cuixart, que és literalment l’anima mater de l’organització, vetlla amb cura); de l’altra, possibilita un espai de trobada desenfadat entre els músics, amb l’afegit de connectar-los amb aquelles persones del poble que –a través d’aquesta iniciativa– es vinculen vitalment amb el projecte. I, de retruc, fa que els músics que hi vénen, tinguin una pasta especial i entenguin la música de cambra des d’una dimensió de convivència que ultrapassa allò purament musical, la qual cosa acaba traspuant d’una manera o altra en el resultat artístic final.

 

Una altra de les peculiaritats del festival és que els músics realitzen assajos oberts durant els 10 dies que dura la trobada. Uns assajos que són gairebé tan importants com els tres concerts que se’n deriven, perquè la possibilitat d’assistir-hi permet una aproximació a les obres des d’una perspectiva que rarament és a l’abast del públic. Una perspectiva que resulta més interessant encara pel fet que el repertori que s’hi treballa no és sempre el més habitual de les sales de concerts. Només a tall d’exemple, val a dir que aquest any s’hi interpretarà el Nonet d’Spohr, l’Adagio, variacions i rondó, op. 78 de Hummel, el Quartet amb piano de Mahler o el Quartet de corda de Debussy. Unes obres que es presenten en programes generosos els dies 19, 20 i 21 de juliol, al costat de partitures de Beethoven, Brahms i Mendelssohn, i altres obres que s’interpretaran sense que el públic en conegui prèviament el programa, en una proposta innovadora.

 

A banda de la dimensió artística i social, el festival té una dimensió pedagògica interessant, ja que preveu la participació de tres estudiants de nivell superior seleccionats pels mateixos intèrprets, que s’incorporen a les diverses agrupacions cambrístiques. I les partitures amb què treballen, al final de la trobada, queden a disposició de la Biblioteca Municipal d’Alella, la qual cosa la pot acabar convertint en un fons musical notori, pel fet de disposar de partitures i particel·les que poden mancar a les biblioteques de centres especialitzats.

 

Músics en Residència, doncs, té poc a veure amb els grans festivals d’estiu. És just al contrari: un projecte petit i de pressupost escàs. No res a veure amb una cartellera ambiciosa farcida de grans noms que vénen i se’n van.  Els noms que vénen a Alella també se’n van, és clar, però també hi tornen. I, mentrestant, queden al poble entre prestatges de biblioteca, cases de veïns i sales d’assaig. I també entre alumnes d’escoles de música i públic divers que durant 10 dies, en assajos oberts, veuen com la música és un espai de trobada bogal capaç de generar harmonia, entesa i complicitat.

 

Revista Alella 2013

ASSAJOS - horaris2017public.pdf
Documento Adobe Acrobat [209.6 KB]
Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© Associacio d'Amics de Musics en Residencia